NEGRE I VERD

L’aparició del maquinisme va aixecar molta resistència i vigoroses revoltes a Catalunyam i el País Valencià malgrat que els llibres no en parlen gaire, i que la tradició marxista (tan científics ells) l'arracona com anècdotes "lumpen" i, en el cas català, "lumpens" carlins, o sia "lumpens" reaccionaris.

El rebuig a la fàbrica, al rellotge i a la màquina (que sols és un instrument d’imposició de la fàbrica) unifica totes aquestes revoltes i fa als seus autors molt més lúcids que nosaltres els seus tecnoacomodats descendents. Sens dubte ells van saber identificar clarament quin era l’adversari principal, quins eren els perills i quins eren els riscos que corrien. 
 

El dia 2 de març de 1821 una multitud de més de 1.000 persones armades es va reunir i va atacar les instal·lacions industrials de les afores d’Alcoi, van destruir totalment 17 màquines (no es coneix molt be si sota aquesta definició va inclosa el conjunt de la instal·lació o solament la màquina pròpiament dita) i van causar danys per valor de 2 milions de rals.

Els insurrectes van arrancar a l’ajuntament el compromís de desmuntar les màquines de l’interior de la població. Naturalment ni l'ajuntament ni els fabricants (que també eren al mateix temps l'alcalde, els regidors i els caps de la Milícia Nacional) tenien la menor intenció d'acomplir el pactat.

El dia 6 de març, 4 dies desprès, Alcoi era ocupat per l’exercit, amb més soldats que els que va demanar l'ajuntament, el regiment de cavalleria de España i un batalló d'infanteria del "Rey”, tot plegat entre 500 i 1.000 soldats per controlar a menys de 30.000 civils (tota la població d’Alcoi, Cocentaina, Benilloba i Muro). L'antimaquinisme era fort a Alcoi i la seva comarca, sols es va poder contenir amb la força de les armes.

La ocupació militar i, posteriorment, paramilitar (dels Voluntaris Realistes) d’Alcoi es va mantenir durant els anys següents per por a les amenaces contra les màquines, amb episodis esporàdics i fracassats de noves destruccions, sobretot el juliol de 1823, però també els anys 1825 i 1826 i més endavant el 1844.